Una nit fosca, molt fosca, era la
vigilia de Nadal i la Laia estava a la seva habitació, on hi havia una porta
secreta de la qual només en sabien els seus pares. La nena no tenia son i va
començar a mirar l’habitació on havia estat dormint i passant la majoría de
temps, durant casi tota una vida. Va trobar una cosa que no havia vist, era una
porta secreta!
La Laia va decidir entrar-hi i averiguar
que s’hi amagava allà dins. Aleshores cada vegada s’allunyava més de la porta i
va veure una caseta vermella coberta de neu, en mig d’allò que li semblava… Si
era el Pol Nord!
La Laia va trucar a la porta:
-Toc, toc. – Que hi ha algú? A
continuació li va sortir d’aquella petitona casa ni més ni menys, que un elf!
Llavors la Laia va comprendre que es podía tractar d’un elf del Pare Noël.
L’elf va convidar la Laia a pasar i li va ensenyar la seva preciosa casa. Però
aleshores… Va pujar a dalt el Pare Noël! La Laia és va quedar bocabadada i de
seguida va anar a presentar-se. El Pare Noël va dir:
- Ho, ho, ho… però quina neneta més
maca que tenim aquí! Vols que t’ensenyi el meu taller? -Li va preguntar el Pare
Noël a la Laia. I ella respongué:
- Clar que sí, estic super ansiosa
per veure com es fan les joguines! La Laia i el Pare Noël van baixar al taller,
un cop a baix hi havia un munt d’elfs, un gos i el seu fillet. També va aprendre
aquella nit que les joguines es fan amb la màgia del Pare Noël i la miqueta que
transmetia a cada un dels elfs que l’ajudaven a complir els somnis dels infants.
Després el Pare Noël i l’elf en qui tenía més confiança li van anar a ensenyar
els rens, que també feien una feina molt important,: ajudar al Pare Noël a
repartir per tot el món les joguines que tan ansiosos esperaven tots el
infants. Per fí havia agafat el son, es va despedir del Pare Noël, els elfs i
els rens, però com que el camí era una mica llarg, el Pare Noël i els rens la
van acompanyar fins a la porta.
L’endemà era Nadal i la Laia estaba contentíssima,
per veure quin regal tenia amagat sota l’arbre… Sí, era la nina que havia estat
demanant tot l’any!
Després de dinar la Laia va preguntar als seus pares:
- Mama, Papa vosaltres sabiau que
tinc una porta secreta a l’habitació? La mare respongué:- Sabia que arribaría
aquest moment, ho sabiem els dos però no t’ho voliem dir. Per res del món ho
has de dir a ningú. Només apareix quant falten un parell de dies per Nadal i si
els nens no demanen gaire. Aleshores el pare de la Laia li va preguntar:- Que
ja has conegut el Pare Noël? Ella li digué:- Sí és molt simpàtic i amable, els
juguets els fa amb màgia i els rens volen que no veguis!… Aquell preciós Nadal
va ser el millor per la Laia.
I van viure
feliços tot menjant anissos.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada