Era de nit, vaig sortir corrent de casa, la bicicleta
m'estava esperant i la vaig agafar. Feia
tanta boira, que amb prou feines podia veure per on pedalava. La gespa era molt
humida i els arbres semblava que em volien abraçar. Les branques s'atansaven
a mi, acariciant-me la llarga melena. Era el vent gelat que em perseguia
i com més corria, més m'empaitava, ja no sabia que fer. Les cames
em feien figa, les fulles m'esquitxaven la cara i sentia que algú em
seguia. Em vaig descuidar la motxilla i no tenia res per menjar i beure, l'angoixa
era tan gran que aquells moments se'm van fer molt llargs.
Endinsant-me al
centre del gran bosc, només sentia el xiulet del vent i sons estranys, que
semblaven unes aus que vivien als arbres. Sentia petjades, al trepitjar les
branquetes i el fullam, i si, tenia molta por... Aparcada la bicicleta a
la vora d'una soca grossa, mig congelada, plena de fongs i molsa, vaig voler
esbrinar, qui podia ser que em perseguia. A la llunyania, sentia els
lladrucs d'un gos, podria ser el "Tobi", que era el meu gos...
Però que va! Era impossible, l' havia deixat lligat al jardí de casa perquè em
xafava les plantes...
-I ara el trobava
a faltar!
Feia fred, per
sort vaig dur-me la jaqueta més calenta, la de la caputxa i la bufanda que em
va regalar
l' àvia pel meu
aniversari, els guants els tenia a les butxaques i me'ls vaig posar. Ja no
sabia on mirar, la boira m'ho impedia i la por em feia tremolar. Cada vegada
sentia més a prop les passes d'algú, no sabia cap on tirar. M'havia perdut!
De sobte, la
boira començava a esvair-se vaig començar a mirar fixament a la llunyania,
entre els matolls i els arbres, una cosa vermella es deixava veure i cada
vegada que s'atansava la veia més clara...
- No pot ser!
Una cosa robusta
i ampla, amb pells de pèl als peus i a sobre d'un ren! Era, era, era, oooooh!!
Santa Claus! Amb el meu gos "Tobi", mossegant-li el cul al darrera...
-Quina vergonya!!
Però que va
passar? Doncs, que el senyor Santa Claus va voler pujar per la xemeneia, però
com estava encesa, no podia baixar i va voler entrar per la finestra i jo al
sentir-lo entrar, vaig sortir espantada i desesperada, pensant-me que era algú
que ens volia robar, i el senyor Santa Claus darrera meu, volent-me aturar
perquè no marxés tan de pressa i esbojarrada, per poder donar-me els meus
regals...
I així doncs
conte contat, ja s'ha acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada