El dimecres 20 de març del 2013 vam sortir a Les Puelles però primer vam anar a Puigverd d'Agramunt per visitar la seva escola, desprès vam anar a Les Puelles i vam fer una activitat, una gincana. Vam fer grups, desprès vam dinar, vam jugar i vam anar cap a Agramunt.
- El que més m'ha agradat a estat jugar amb els meus amics, perquè ens ho vam passar molt bé.
- El que menys em va agradar va ser caminar tant perquè vaig arribar molt cansat.
- Jo he vist ases, vaques, gallines, galls, gossos, isglesies, un castell i moltes coses més. Hem visitat Les Puelles, la casa de l'Adrian, Puigverd i la seva escola.
- He après que a Les Puelles l'aigua venia d'un embassament i també el nombre d'habitants que hi ha a Les Puelles.
diumenge, 31 de març del 2013
dimecres, 27 de març del 2013
Excursió a Les Puelles i a Puigverd d'Agramunt
REDACCIÓ
El dia 20 de març vam anar d'excursió a Les Puelles i a Puigverd d'Agramunt.
En primer lloc varem anar a Puigverd, a visitar l'Escola rural i unitaria de Puigverd d'Agramunt,també esmorçar.
Desprès varem anar a Les Puelles i allà vam fer una gimcana ,dinar i tornar cap a Agramunt pel Bosc de Serrallonga. El que més m'ha agradat és jugar al potet amb una llauna de coca-cola i el que menys caminarfins a puelles i fins al Bosc de Serrallonga perquè hem vaig cansar molt. He visitat on feien el pa abans. També vaig visitar la "Roca dels morts" i l'Antoio ens va explicar que es deia així perquè allà van quedar els morts de la guerrra atrapats,i vaig aprende perquè puelles tenía aquest nom.
Sortida a Les Puelles
La sortida a Les Puelles em va agradar molt i va ser super divertida però el que més em va agradar de tot va ser la gimcana que vam fer a Les Puelles perquè s'havia d'anar en grup pel poble. També em va acontentar molt la visita al bosc de Serrallonga perquè no l'havia vist mai i era preciós. No em va agradar gaire quan uns nens van anar pel seu conte i ens pensàvem que s'havien perdut, llavors els buscavem com desesperats.
Hem vist moltes coses com per exemple: el poble de Puigverd i el poble de Les Puelles.
Hem visistat també moltes coses com per exemple: el bosc deSerrallonga i l'escola rural i unitària de Puigverd d'Agramunt.
Hem après el nombre d'habitants que hi ha a Les Puelles, d'on ve el nom ''Les Puelles'', ve dels nens i les nenes i de la paraula ''Puele''.
Hem vist moltes coses com per exemple: el poble de Puigverd i el poble de Les Puelles.
Hem visistat també moltes coses com per exemple: el bosc deSerrallonga i l'escola rural i unitària de Puigverd d'Agramunt.
Hem après el nombre d'habitants que hi ha a Les Puelles, d'on ve el nom ''Les Puelles'', ve dels nens i les nenes i de la paraula ''Puele''.
dimarts, 26 de març del 2013
EL CASTELL DE LA MORT
El
castell de
la
mort
Hi
havia una vegada un noi que és deia Jonathan i la seva germana
Valentina. Un dia els dos
germans van anar al castell anomenat: “El castell de la mort”.
El
Jonathan havia sentit dir al seu pare que qui entrava allà dins
no en sortia mai de la vida, però com que era petit i una mica
ruc no s'ho va creure. Quan van arribar a la porta hi deia” qui
entra aquí no surt mai de la vida, “el castell de la mort”!
Van
travessar
la porta i darrere hi havia un cartell amb una mena d'enigma:
.
I
la seva germana Valentina el va desxifrar amb els seus poders
màgics: VIGILEU AMB EL FENIX. El Jonathan va veure un pardalet petit
que n’eixia del foc, però de sobte es va començar a fer gegant:
– eh
! germaneta tu saps perquè és fa gran? va dir en Jonathan
– si
es fa gran perquè és un Fènix! va dir la Valentina.
El
Jonathan va treure la seva espasa excalibur i li va clavar al cor del
Fènix caient desplomat cap al terra i es va morir. Un cop mort el
Jonathan va sentir una veu misteriosa: –molt bè has derrotat al
meu Fènix però podràs derrotar a la meva Esfinx?.
En
aquell moment d'una porta gegant sortia l'Esfinx. Era molt gran! Que
dic, era gegant! Una Esfinx gegant i de pedra que feia molta por,
però en Jonathan i la Valentina ja des de petits no tenien mai por.
Un
cop els dos germans
es van possar davant de l'Esfinx, la Valentina va fer el conjur de
doble equip, que consisteix en fer una bola d'electricitat i ella
junt amb el Jonathan van poder paralitzar a l'Esfinx que es va
comença a trencar a trossets i de dincs va sortir el vampir que era
el cap de tots els monstres, els mira fixament i diu:
-
HA HA HA!, que et penses que em derrotaràs?
-
Doncs sí, ho penso - va dir en Jonahtan traient el fuet matavampirs.
Aleshores li clavar una gran fuetejada deixant-lo mort. El seu cos es
va tornar cendra i sota la seva capa van troba la clau per obrir la
porta del castell. Finalment van poder tornar a casa.
I vet aquí una gat i vet aquí un
gost aquest conte ja s'ha fos.
dilluns, 25 de març del 2013
El conte de l'Adrià i el Mario
EL MARTELL DE THOR
Hi havia una vegada a l'Olimp ,un nen que es deia Thor teniaun germa que es deia Loki i el seu pare Odi.uns anys despres Thor va ser coronat rei de l'Olimp i rapidament va anar a atacara uns monstres de gel ,eren massa monstres per a ell i es va retirar ,quan va tornar a l'Olimp ,el seu pare el va desterrar i va caure al planeta terra.
Alli es va trobar que no hi havia Deus ,tot eren humans sense poders. Dies despres es va adonar
que per tornar a l'Olimp tenia que desxifrar un codi que deia:
"si vols tornar a l'Olimp has de picar a la
muntanya mes alta amb el martell“tenia tres pistes que eren: a a m m l l.Habia de trobar el martell perquè l'havia perdut ,va veure que un home el tenia i Thor el va desafiar a un conbat qui guanyava se'l quedava. va guanyar Thor i es va quedar el martell i va desxifrar i deia :
"si vols tornar a l'Olimp has de picar a la muntanya mes alta amb el martell"
Thor va pujar a la muntanya mes alta de Nova York i quan va picar va ser teletransportat a l'Olimp alli va fer les paus amb el seu pare i van viure feliços tot menjant anissos.
fi
sortida a les puelles
Jo per mala sort no vaig poder anar a l' excursio perquè estava constipat i vaig anar a l' oculista.
però crec que m' ho hauria passat molt be fent la caminata.I el que menys m'hauria agradat seria el viatge de tornada perque estaria molt cansat.
De dinar hauria tingut entrepans i potser un suc.
Pero habria apres molt.
però crec que m' ho hauria passat molt be fent la caminata.I el que menys m'hauria agradat seria el viatge de tornada perque estaria molt cansat.
De dinar hauria tingut entrepans i potser un suc.
Pero habria apres molt.
diumenge, 24 de març del 2013
Sortida de Les Puelles
El dia 20 de març del 2013, vam anar a Les Puelles i a l'escola de Puigverd amb els de 6é.
En primer lloc, el que em va agradar més va ser l'escola Rural i Unitària de Puigverd d'Agramunt, la gimcana i quan vam jugar tots juns (menys les senyoretes) al potet amb una llauna de coca-cola.
El que menys em va agradar, va ser caminar tant i tanta estona, perquè cansava molt.
Vam visitar la casa de l'Adrian (de la meva classe), dues esglesies, el camp de futbol de Les Puelles, el bosc de Serrallonga i la bassa d'aigua amb una tortuga a dins....
I per acabar, he après el nombre de persones que viuen a Les Puelles i d'on bé el nom de "Les Puelles".Es diu així perquè bé dels nens/es i bé de la paraula "puele".
Les Puelles
Puigverd d'Agramunt
En primer lloc, el que em va agradar més va ser l'escola Rural i Unitària de Puigverd d'Agramunt, la gimcana i quan vam jugar tots juns (menys les senyoretes) al potet amb una llauna de coca-cola.
El que menys em va agradar, va ser caminar tant i tanta estona, perquè cansava molt.
Vam visitar la casa de l'Adrian (de la meva classe), dues esglesies, el camp de futbol de Les Puelles, el bosc de Serrallonga i la bassa d'aigua amb una tortuga a dins....
I per acabar, he après el nombre de persones que viuen a Les Puelles i d'on bé el nom de "Les Puelles".Es diu així perquè bé dels nens/es i bé de la paraula "puele".
Puigverd d'Agramunt
Acudits
Exàmens
En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
- Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré.
- Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré.
Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres
- I com ho sap?
- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta..
- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres
- I com ho sap?
- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta..
D'excursió
D'excursió
Vam anar d'excursió el dia 20 amb el cicle superior. El que més m'ha agradat és conèixer els nens de Puigverd i la seva escola què es diu "Escola rural i unitària de Puigverd d'Agramunt. També treballar amb grup ja que ho he fet amb els grans, a més d'això vam passar per casa meva i la vaig poder ensenyar a tots els nens i nenes.
El que no em va agradar és que quan vam anar a casa meva ens vam perdre i també em van renyar perquè m'havia escapat, hem pensava que s'havien perdut i també estava molt trista perquè havia de deixar la meva gossa a casa, tenia por que li passes alguna cosa.
He vist Puigverd, les Puelles,...M'agradaria veure la tortuga que hi havia a la bassa de les Puelles, també m'ha agradat veure la escola de Puigverd per dins.
Finalment he après una història que tracta de la guerra, una cosa terrible, hi havia molta gent morta sota la pedra que havia caigut. Desprès quan vaig arribar a les Puelles li vaig pregunta d'on venia el nom del poble i em van explicar que venia d'abans quan tancaven els nens a la presó.
M'ha agradat anar d'excursió amb tothom!.
Les Puelles
El que no em va agradar és que quan vam anar a casa meva ens vam perdre i també em van renyar perquè m'havia escapat, hem pensava que s'havien perdut i també estava molt trista perquè havia de deixar la meva gossa a casa, tenia por que li passes alguna cosa.
He vist Puigverd, les Puelles,...M'agradaria veure la tortuga que hi havia a la bassa de les Puelles, també m'ha agradat veure la escola de Puigverd per dins.
Finalment he après una història que tracta de la guerra, una cosa terrible, hi havia molta gent morta sota la pedra que havia caigut. Desprès quan vaig arribar a les Puelles li vaig pregunta d'on venia el nom del poble i em van explicar que venia d'abans quan tancaven els nens a la presó.
M'ha agradat anar d'excursió amb tothom!.
Les PuellesAcudit de la Judit
Hi ha dos nens, i un li diu a l'altre com et dius? Joan, pero quan estornudo
em diuen Jesus.
em diuen Jesus.
Acudit de la Judit
Un niño sale del cole y llega a casa y dice: mamá mamá tengo una noticia
buena y una de mala. Cual quieres? Y su madre dice: la buena : y el niño
dice he sacado un 10 en el examen y ella le dice muy bien y la mala?: que es
mentira!!
buena y una de mala. Cual quieres? Y su madre dice: la buena : y el niño
dice he sacado un 10 en el examen y ella le dice muy bien y la mala?: que es
mentira!!
dissabte, 23 de març del 2013
Sortida de la setmana cultural
La sortida que varem fer hem va agradar molt perquè primer de tot vam anar a Puigverd i visitàrem l'Escola rural de Puigverd d'Agramunt on ens vam retrobar amb amics i esmorzàrem plegats. A continuació, caminant arribàrem fins a les Puelles ja que la gimcana que vàrem no hem va agradar gaire però els professors s'ho van currar perquè vam conèixer molt més Puelles. Desprès de caminar i jugar tant com que encara no eren les cinc de la tarda, de passada varem anar al bosc de Serrallonga però algunes nenes es van perdre del grup i això no li va agradar gens a ningú. El que vaig aprendre i que no ho sabia va ser que hi ha una roca anomenada roca dels morts perquè a sota ha soldats enterrats.
| Això és Puelles |
| Això és Puigverd |
divendres, 22 de març del 2013
Com explicar un conte...
Ja sabeu que podreu explicar el vostre conte als més petits en tornar de vacances.
Si us acompanyeu de titelles o dibuixos els agradarà encara més la vostra història...
Mireu aquest vídeo i veureu que fàcil és fer titelles
També podeu acompanyar el vostre compte amb dibuixos
El conte de la Roxana i l'Ivan
L’aventura dels tres esquirols
Un dia de bon matí, en un arbre gran al mig del bosc hi vivien tres esquirols que es deien: Party, té vuit anys i és el intel·ligent; en Marty, té nou anys, és el més àgil i també en Rock que té deu anys i li agraden molt les aventures. Tots tres són germans, que de petits els seus pares els van abandonar a causa d’un pardal que se'ls va emportar.
Uns nens entremaliats es van apropar a la casa dels tres esquirols, van veure que sortia en Rock per anar a buscar aglaços i derrepent els nens van atrapar al Rock amb una xarxa. Van passar dos dies. En Marty i en Party estaven molt preocupats ja que no sabien on era el seu germà gran. Van trobar un aglà d’en Rock i van començar a seguir tots els aglaços, fins que van trobar el últim. En Rock estava en una casa, però en Marty i en Party no sabien en quin número. Els dos esquirols van veure una finestra, hi havia un tros de la samarreta d’en Rock que era de màniga curta, negra amb una caputxa blanca. Van trobar una moneda i es van comprar una coca - cola, la van sacsejar; es van ficar al damunt i van sortir disparats cap a la finestra on hi havia en Rock. Quan en Marty i en Party van poder entrar per la finestra, un doverman (és a dir un gos ) va sentir als dos esquirols i no els va deixar passar, va vindre el amo de la casa i va veure en Rock espantat i desprès al seu gos que atacava al Marty i al Party.
L’amo es va sentir malament pels esquirols, els va agafar; els hi van donar de menjar i així es van fer amics fins que els tres esquirols es van quedar a casa seva. Desprès de dos anys, quan en Party tenia deu anys,en Marty onze i el Rock dotze, van vindre els seus pares i els tres es van alegrar de veure’ls.
I aquest conte que ja he dit és per als més eixerit, i aquest conte que hem contat es per al més espavilat.
Fii !!!
El conte de l'Ares i la Judit
L’AVENTURA DE LES REPIRODRI
Fa molt de temps quan els cotxes volaven i els avions circulaven..., en una ciutat anomenada la Companyia de la Fantasia, vivien unes germanes anomenades Judit i Ares, elles dues vivien aventures plegades amb les seves mascotes i juntes s’anomenaven les Repirodri.
Un bon dia tenien una missió preparada: anar a Nova York per salvar la gent afectada a causa de la caiguda de les Torres Bessones. Aquí va començar el seu súper viatge,varen agafar el súper cotxe volador i sortiren rumb a Nova York. En aquell viatge, van passar un munt de coses: en primer lloc, la benzina es va acabar i, com que la Judit no portava la seva mascota unicorn tenien un gran problema, perquè el gos de l’Ares no podia volar.Tot allò era un desert que estava a mil quilòmetres de Nova York. Immediatament la Judit i l’Ares agafaren el GEPS del mòbil però no hi havia cobertura, aleshores el gos de l’Ares va trobar un xiulet màgic per cridar els unicorns. Ràpidament elles van començar a jugar amb el xiulet.
Immediatament va aparèixer l’unicorn de la Judit,els va salvar d’aquell desert i sortiren cap a Nova York. Gràcies a l’unicorn de la Judit varen poder salvar la gent afectada i de passada es van fer unes fotos amb l’estàtua de la llibertat.
I vet aquí un unicorn, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
.
dijous, 21 de març del 2013
Conte del Saber i la Ivet
L’AVENTURA AL BOSC
Un dia, de bon matí la classe de 5éB estava a la seva aula mentre la mestra Teresa Bohils anunciava l’excurció que farien al bosc Sabiv. Els nens es varen posar molt contents i van buscar la parella ràpidament. L’endemà els nens de la classe estaven a l’autocar molt contens per poder anar d’excursió.
Quan van arribar al bosc el primer que van fer va ser visitar l’alberg on s’anaven a allotjar i van esmorzar. Desprès el guia va dir als nens si es volien anar a banyar a la piscina, ells van fer un crit d’alegria dient que si!!! L’endemà al matí van anar al bosc Savib, els nens i nenes és van quedar estupefactes observant les meravelles d’aquell bosc. En Saber i n’Ivet es van endarrerir del grup perquè miraven una roca en forma d’unicorn. Quan ells és van girar per marxar amb el grup és van adonar que ja no hi era, ells estaven enmig d’un bosc enorme perduts entre milers d’arbres. La Teresa es va adonar que en el grup faltaven dos nens: en Saber i n'Ivet, ràpidament va avisar el guia per poder-los anar a buscar.
Els nens van trobar uns turistes que caminaven pel bosc, i els van preguntar si els podien acompanyar a l’alberg, els turistes els van dir que tenien un jeep allà mateix i que els podien acompanyar ràpidament. La Teresa quan va beure arribar els nens es va posar molt contenta i els va dir que una altra vegada no es distragueren.
I si el conte t’ha agradat dóna’l per ben escoltat.
FI
SORTIDA DE LA SETMANA OBERTA
El dia 20 de març, el cicle superior vam anar a l'escola de Puigverd d'Agramunt, la veritat és que em va agradar molt de visitar-la, perquè vaig veure una amiga coneguda de la Roxana i una de la infància de la meva mare.
Desprès vam anar fins al poble de Les Puelles, i a continuació tots plegats varem fer una gimcana i, vaig conèixer molts racons del poble que no sabia, com per exemple: d'on prové el nom de Les Puelles, les antigues escoles del poble...
Però en canvi d'altres coses no em van agradar tant, és natural, alguns es van perdre pel bosc de Serrallonga i l'esforç que vaig haver de fer va ser terrible. Vaig arribar esgotada!
Les coses que he après són moltes coses: d'on prové el nom de Les Puelles, el camp de futbol, les antigues escoles del poble... I demés!
Desprès vam anar fins al poble de Les Puelles, i a continuació tots plegats varem fer una gimcana i, vaig conèixer molts racons del poble que no sabia, com per exemple: d'on prové el nom de Les Puelles, les antigues escoles del poble...
Però en canvi d'altres coses no em van agradar tant, és natural, alguns es van perdre pel bosc de Serrallonga i l'esforç que vaig haver de fer va ser terrible. Vaig arribar esgotada!
Les coses que he après són moltes coses: d'on prové el nom de Les Puelles, el camp de futbol, les antigues escoles del poble... I demés!
Un conte escrit per Mar, Ester i Erika
MISTERI I MENTIDES
Hi havia una vegada un família de quatre membres que es deien: Elisabet -la mare-, Joan -el pare-, Ignasi -el fill gran- i Marina -la filla petita-. Vivien prop del port de Barcelona i volien anar de creuer pel mar Mediterrani.
Un dia al matí es van aixecar per anar a esmorzar al bufet del vaixell. Mentrestant la família esmorzava tranquil·lament, es va produir un robatori d’una escultura molt famosa, exposada a la sala de ball. Després d'esmorzar, la família va anar a ballar, evidentment a la sala de ball, quan ja estaven cansats se’n van anar a la cabina, aleshores un guàrdia de seguretat es va adonar que l’escultura havia desaparegut! Els guàrdies van remoure totes les cabines per trobar el lladre o la lladre fins..., que van trobar l’escultura, a la cabina de la família Pérez! Després el guàrdia de seguretat els va detenir i, al cap d’una estona va començar l’interrogatori. La família Pérez estava molt espantada i no sabien que fer. Les preguntes començaven i, ells es bloquejaven cada vegada més. No podien més amb l’interrogatori! Perquè totes les pistes apuntaven que eren culpables. Aleshores la família va decidir, que era millor sortir del vaixell. A l'endemà a la matinada van agafar les maletes i van pujar a un salvavides. A continuació van anar a una illa deserta que hi havia a prop.
Un dia al matí es van aixecar per anar a esmorzar al bufet del vaixell. Mentrestant la família esmorzava tranquil·lament, es va produir un robatori d’una escultura molt famosa, exposada a la sala de ball. Després d'esmorzar, la família va anar a ballar, evidentment a la sala de ball, quan ja estaven cansats se’n van anar a la cabina, aleshores un guàrdia de seguretat es va adonar que l’escultura havia desaparegut! Els guàrdies van remoure totes les cabines per trobar el lladre o la lladre fins..., que van trobar l’escultura, a la cabina de la família Pérez! Després el guàrdia de seguretat els va detenir i, al cap d’una estona va començar l’interrogatori. La família Pérez estava molt espantada i no sabien que fer. Les preguntes començaven i, ells es bloquejaven cada vegada més. No podien més amb l’interrogatori! Perquè totes les pistes apuntaven que eren culpables. Aleshores la família va decidir, que era millor sortir del vaixell. A l'endemà a la matinada van agafar les maletes i van pujar a un salvavides. A continuació van anar a una illa deserta que hi havia a prop.
El detectiu va prendre les mostres de les empremtes que hi havia a l’escultura i les va relacionar amb les de totes les persones que hi havien al vaixell , fins que va descobrir que els lladres no eren la família Pérez. Després el detectiu va trucar perquè els rescatessin. Finalment van poder tornar a la casa que tan estranyaven.
I van viure feliços tot menjant anissos.
FI
Aquest conte l’hem fet la Mar, l'Erika i jo.
Conte d'Adrià i Clara
L’AVENTURA AL BOSC
Fa un mes de bon matí a l’escola la senyoreta Teresa, anunciava l’excursió que farien al bosc anomenat Fernàndez, els nens i nenes de la classe és van ficar molt contents i van buscar la parella ràpidament.
L’endemà van anar a la plaça Fondandana i les mestres anaven contant els nens i les nenes mirant si faltava algú, la Clara i l’Adrià pujaven a l’autocar per anar a Camarasa mentrestant miraven el Shin–Chan a la televisió del autocar. Quan van arribar al bosc de Camarasa van visita el alberg on s’anaven a allotjar i van esmorzar, van anar a buscar el guia però va des aparèixer. Tornaren al bosc per si el trobaven, però els de la classe també és van perdre aleshores és van topar amb el mag Marlí i els va dir:
- Si el guia voleu trobar, tres pistes haureu de buscar!
En primer lloc buscaven la primera pista:
“sota el gran arbre estirat estic, però mentida és”.
Van contínuar caminant fins al gran arbre i ensopegaren amb la segona pista:
“demà aneu al pantà i em trobareu allà plantat”.
La senyoreta Teresa, se’n va donar conte que a la seva motxilla tenia un mòbil amb GPS, hi sortia l’alberg i tot el poble. Van anar tirant fins que van sortir del bosc, i van anar a parar a l’alberg. A l'endemà al pantà, van localitzar la tercera pista, que deia:
”soc el guia el que us està guiant tota l’estona, sóc el mag Marlí”.
El guia i la senyoreta és van topar amb l’alberg una altra vegada, és van quedar un dia més i al dia següent van celebrar una gran festa perquè sense donar- se'n conte, havien visitat tot el bosc.
Un guia per aquí i un guia per allà, aquest conte ja està explicat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)