Hi
havia una vegada en un castell gran i luxós un Príncep molt ben plantat que es
deia Lluis però amb el defecte de tenir molta por a les coses.
Un dia
passejava pel poble hi va veure una noia molt maca, que es deia Paula, era
l’amiga d’en Lluis des de feia cinc anys. En Lluis es va dirigir decidit cap a
la Paula i li va preguntar si es volia casar amb ell, la Paula li va dir que li
encantaria però que com en Lluis era tan poner li va dir que no. Trist va
tornar cap a casa, però l’endemà va anar a casa de la Paula per dir-li que
afrontaria la seva por anant a passar la nit al castell encantat. Per la nit,
mentre dormia, va sentir el soroll de la porta que s’obria, amb molta por va
anar a mirar que era aquell soroll, quan va veure que era el vent, es va
tranquil·litzar. A mitjanit va sentir unes passes al passadís que van tancar la
porta en clau. En Lluis va sortir al passadís i va veure un home, li va
preguntar que feia ell allà, l’home li va respondre que aquell era el seu
castell i que ell vivia allà.
Al sortir del castell en Lluis va anar a veure a la
Paula i li va repetir la pregunta de si es volia casar amb ell. Aquesta vegada
la desposta va ser si, per que en Lluis ja no tenia por a res.
I si el conte t’ha agradat dona’l per a ben
escoltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada