EL BOSC ENCANTAT

Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven,els arbres cantaven i les pedres caminaven... Hi havia un castell on vivia una família molt rica i nombrosa: en Manel (el pare), na Maria (la mare), na Júlia(la filla) i en Joan (el nadó).

Un bon dia van sortir del castell, tot i que mai havien sortit, i es van posar de camí a veure tot el que els envoltava fora de casa seva. Ells no entenien que visquessin sols en aquell territori, com anava dient es van posar de camí i van anar veient tot allò tant estrany. Primer de tot, es van trobar unes bèsties que parlaven:

No deveu ser pas els famosos del castell, oi?

I ells van contestar:

-         Doncs si, nosaltres mateixos som.   

Tots es van quedar bocabadats en sentir aquell si, i de sobte es van agenollar fent una gran reverència. Desprès, se’ls hi van acostar tot  cantant uns arbres bojos, i ja van arribar no  podien sentir-los més, estaven marejats de tant escoltar-los. De sobte es va ficar a ploure però tot i això com que eren tant valents no van voler retornar el seu camí cap al castell, si no que es van refugiar dins d’una cova. Allà dins van trobar pedres,  que dic “rocasses”! Que caminaven, i nomès entrar els  van rodejar  i els van portar a un país on la gent no era normal. Van entrar en una casa on es van trobar una bruixa, els va deixar entrar però en veure que tenia gent tancada en gàbies per cruspir-se’ls van sortir a córrer cuita per salvar l’altra gent que hi havia. Van passar per les xemeneies i es van apoderar d’aquella bruixa malvada i van treure tota la gent.

I la rondalla és acabada amb un tall de cansalada i aquí plantem un soc per tornar-hi un altre cop.