Com estàs? I com va la teva nova llar?
Ja sé que em diràs que estàs molt bé i que per tu no patiguem, però àvia, et trobo molt a faltar i has marxat molt lluny d'aquí. Penso en els moments en què tu em feies riure i també quan m'ensenyaves a fer aquella coca d'iogurt que tant t'agradava...
Vas voler marxar per no molestar-nos, perquè deies que tu eres un "munt de ferralla", que ja no servies per a altres, que tan sols donaves treball i que ja eres massa vella per poder-nos seguir, que ens pribaves de fer les nostres tasques i que més d'una vegada ens havies fet malbé la roba per posar malament la rentadora.
Els pares i jo en parlem cada dia, no tens raó, doncs, aquí mai ningú et va dir res, tot el contrari, li vam treure "terra a l'assumpte", però tu tan tossuda! Vas voler marxar igualment, pensant-te que a la residència, estaries millor i jo sé de bon tros que no...
Sempre em dius que tens moltes amigues, i que jugueu a les cartes, que també feu manualitats i llegiu, però la família és la família i sé que ens trobes molt a faltar, per aixó et demano (encara que sé que et cuiden molt bé), que tornis a casa ben aviat, que aquí també que hi ha un buit i desitjo que recapacitis i entenguis les meves paraules.
T'estimo molt àvia.
La teva nèta. Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada