PAU
És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.
S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.
Equilibri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes o raonables qüestions?
Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.
Isabel Barriel
Ares, m'agrada molt aquest poema, es molt bonic, però m'algrat que no haigun triat el teu... Otra vez serà ! Hahahaha
ResponEliminaA mi em sap greu que no la puguis llegir-ho, però tothom diu que es presenten dos cops a la vida.
ResponEliminaAres el teu poema és molt bonic i m'ha agradat molt encara que l'hagis buscat a internet o a on sigui està perfecte i ven redactat.
ResponEliminaAres, m'ha agradat molt el poema. Llàstima que no el poguessis llegir perquè, és molt bonic. Però per una altra ocasió el podràs llegir! :)!
ResponElimina