L’ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

Morirem aviat, lluny de la planta

-elles deuen pensar

mes ara nostre brill el poeta encanta,

i això mai morirà