L’ estàtua de la llibertat ha desaparegut!

Hi havia una vegada una nena que vivia  a Nova York, es deia Marta i tenia quatre anys. Tenia la costum d’anar a visitar  l’estàtua de la llibertat.

Com de costum va marxar a veure-la, quan va arribar a l’estàtua no hi era, no la va trobar i va pensar... on és aquesta estàtua? Ahir hi estava?  Va trucar a la seva mare i li va dir:

- Mare, l’estàtua de la llibertat a desaparegut que l’ han robat?

La mare va començar a riure i li va dir:

- No filla l’estàtua de la llibertat no l’han robat està clavada al terra, espera que vaig cap allà.

La nena va esperar i esperar, però la mare no arribava i va pensar;

- Potser se n’ha oblidat que l’estava esperant, i la va tornar a trucar.

- Mare on estàs? Jo t’estic esperant, que no vens?

La mare va contestar:

- Filla jo estic aquí esperant, on estàs?

La Marta no veia a la seva mare i va pensar que estava a l’altra vora de la plaça i va decidir donar una volta però no veia la seva mare. La nena va decidir tornar a trucar a la mare i li va dir:
- Filla no et veig, potser t’has equivocat de carrer i estem en carrers diferents.
- En quin carrer estàs?

I va contestar:
- No trobo el nom de la plaça però crec que estic a Broklin, i tu?

- Jo estic a Manthatan i l’estàtua és aquí, va vine i la veuràs.

La nena va marxar cap a Manthatan i va poder trobar a la mare i veure l’ estàtua que no havia desaparegut.

I catacric catacrac aquest conte ja s’ha acabat.