Des del dia que vas marxar,
Et trobo molt a faltar
perquè ja no sento:
el meu gos bordar.
Eres ben petit i joganer.
Com una cabra boja
Corries pel carrer,
Tot seguint la teva pilota roja.
De bon gos tenies la careta,
però sempre feies una voltereta.
Presumia de tenir una dolça criatureta
que era molt discreta.
Per molt que passi el temps,
Jo sempre t’estranyaré
i mai t’oblidaré.
Tens un raconet en el meu cor.
 |
| El meu gos es deia Whisky |
Molt bonica i una altra cosa la foto es molt xula!!!!
ResponEliminaGràcies Roxana
Eliminaoooh,que maca la poesia i la foto tambe
ResponEliminaGràcies Ares
ResponEliminaQue maca Ester i la foto també es molt maca!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl teu poema és molt bonic peró fa que et sentis trist Ester
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt
ResponElimina