Quart dia!

Avui una corbata ens hem posat!

Tercer dia

Avui hem portat un barret!!!

Segon dia

Aquest matí ens hem despistat i una sabata de cada manera ens hem posat!!!

Rates amb ales

Cognoms i nom de l'autor: Joaquim Carbó

Títol del llibre: Rates amb ales                                  

Col·lecció: Alta delta

Població de l'editorial: Barcelona      

Nom de l'editorial: Baula

Any que s'edita: 2011

Nombres de pàgines: 141

Resum del llibre: El llibre va sobre una nena que li encanten els animals, ella voldria tenir a casa peròels seus pares no la deixen. Per això tenen un espai a la terrassa que els coloms o com els hi diu el seu pare "rates amb ales" poden menjar. Ells, la Mercè sempre els hi volia donar grans de blat als coloms, però quan la veien s'espantaven, fins un dia que un colom no va tenir por d'ella i en va tenir cura com si fos la seva mascota. Li donava menjar, li explicava coses... Fins que un dia no va saber res més d'ell.

Opinió, recomanació: El llibre m'ha agradat perquè hi ha alguns moment que han sigut divertits, com per exemple m'ha agradat molt quan la família de la Mercè va a donar un tomb i veuen la veïna passejant el gos, aquest va fer un excrement, ella no tenia intenció de plegar-lo però quan va veure que la Mercè i la família la miraven, per dissimular els hi va demanar si tenien una bossa, el pare de la Mercè li va donar una fulla del diari que portava i van marxar. Al final la veïna no va arroplegar l'excrement i va seguir caminant.

Puntuació: 9

Anem amb pijama!!!

Hem fet cas a la xurripampi i avui hem vingut a l' escola amb pijama!!!

El conte sobre la convivència

Durant l'era glacial, molts animals morien per causa del fred. Els porcs espins, percebent aquesta situació, van acordar viure en grups, així es donaven abric i es protegien mútuament. Però les espines de cada un ferien als veïns més pròxims, justament a aquells que li brindaven calor. I per això, se separaven els uns dels altres. 

Però van tornar a sentir fred i van haver de prendre una decisió: o desapareixien de la faç de la terra o acceptaven les espines dels seus veïns. Amb saviesa, van decidir tornar a viure junts. Van aprendre així a viure amb les petites ferides que una relació molt propera els podia ocasionar, perquè el realment important era la calor de l'altre. I així van sobreviure. 

La millor relació no és aquella que uneix persones perfectes, és aquella on cadascú accepta els defectes de l'altre i aconsegueix perdó per el seus propis. On el respecte és fonamental!!!. 

ANÒNIM



Enllaç per si voleu comentar el conte:

http://unlugarllamadoconvivencia.blogspot.com.es/2008/03/cuento-sobre-convivencia.html 

Per molts anys Judit!

Demà la Judit fa anys però avui l'hem felicitat a l'escola.

Any Josep Mora

L'Adrian i en Joel també han volgut fer un treball homenatge a Josep Mora. Què us sembla?

stop motion: aventura espacial

Aquesta stop motion a estat realitzada per:
Adrian, Joel, Judit i Juanma

Cucut

Hi havia una vegada una nena que és deia BIbií i era el dia abans de fer els cinc anys.
Llavors la Bibí va despertar a la mare del llit i li va que hi havia dins del regal del seu aniversari, i s'ha mare li va dir que tinguessi paciencia.
  El dia del seu aniversari a la Bibí li van regalar un rellotge de cucut que surt un pardalet i diu "cucut",
Llavors va arribar la tarda i va vindre el seu cosí i sense volguer li va espatllar el rellotge i van haver de recurrir al oncle Joan que hi era a la casa de l'avia.
 Van anar a casa de l'avia on hi havia el regal de la Bibí que era un aguanta mocadors, perquè a la Bibí sempre li queia de la butxaca i l'oncle Joan va fer lo possible per arreglar el rellotge...

El CD diabòlic

Hi havia una vegada, un músic anomenat "Zosi" li agradava molt la música, llavors va anar a una botiga de CD de professionals de música, llavors el amo de la botiga li va dir que li oferia un disc que contenia totes les músiques del món, i se'l va quedar.

  El dia seguent va ficar el CD dins de l'equip de música i li va agradar molt les cançonts de música i es va relaxar molt, i el CD no parava de sonar dia i nit fins que en Zosi va recurrir moltes maneres per desfer-se del CD fins que va fer un tracte amb ell...

any Josep Mora 2013 · 2014

Homenatgem a josep mora from Escola primària

MIster Majeika

Mister majeika, és un mag que es passa fer per mestre i fa molts encanteris a la clase Tres.
Un alumne que és diu Jaume Graniprou, es converteix en granota pel mal comportament que té.
les nenes de la classe li tenen de donar un petó a la galta i llavors tornaria a la vida normal. Després fan que el diretor de l'escola voli pels aire i tanen de buscar un remei....

Els colors de la Pau.

Volem un cel blau

ple de PAU.

La guerra és fosca,

les bombes negres,

les armes dolentes,

les ferides vermelles

i la mort

és plena de tristesa.

Pau, pau fes fora la guerra.

Els ocells blancs,

les flors de tots colors,

alegria, felicitat,

amor i amistat.

Volem um món blau

ple de PAU.

(Anònim)

El poema de la pau.

Per poder estimar

hem de compartir,

fer petons i abraçades

i estar alegres cada matí.

                                                 Si demanem les coses si us plau,

sempre hi haurà PAU.

                                                              Tot anirà millor

si sabem perdonar

i abans d'enfadar-nos

ens acostumem a pensar

i també a parlar.

A tots ens agradaria que al món

hi hagués PAU i tranquil·litat,

que no existissin les lluites

i la gent tingués bona voluntat.

La pau sí que la volem,

la guerra la odiem.

Si volem que el món sigui més feliç,

hem de ser tots molt bons amics.

Quan celebrem la festa per la pau estem contents,

perquè és bona per la gent.

Les guerres ens fan por,

volem un món millor.

(Anònim)